divendres, 12 d’agost de 2011

ALPS SUÏSSOS 2011 - 1a part

Com que l'any passat a casa ens va agafar fort això de Suïssa, aquest any hi hem tornat a anar, però enguany a més del gos m'he emportat la bici de carretera. L'any passat vaig veure que allò era el paradís de la bicicleta, tant amb carretera com amb btt, ports eterns, i jo tan sols amb un parell de sabatilles per anar a córrer els matins. Aquest any he encabit la bici de carretera al cotxe i cap a Suïssa falta gent.

La previsió era fer uns quants ports de la zona del Valais. Abans de marxar ja tenia una mica el planning però no en vaig comentar res al bloc perquè no sabia si podria complir-lo, més que res perquè el que tenia pensat fer era força canyero i tot i que estava motivat i he fet ports de per aquí, l'any passat ja vaig veure com s'enfilaven els ports d'allà, l'altura a la que pujaven i volia a veure com anava.

Tenia previst fer un parell de sortides. La primera el dilluns 2 d'agost, per fer un circuit circular que tocava els ports següents: NUFENEN PASS (2478 m.), ST.GOTTHARD PASS (2106 m.) un dels passos més vells dels Alps suïssos i el FURKA PASS (2436 m.). A partir d'aquí si podia i em quedaven forces volia continuar amb el GRIMSEL PASS (2165 m.) que comença tot just baixar el Furka, al poble de Gletsch, i la cirereta seria pujar uns 400m més  fins a la presa d'OBERAARSEE (2390 m.). Aquest agossarat circuit el vaig trobar per Internet mentre buscava informació dels ports de la zona pròxima on ens allotjaríem per preparar les sortides. Em va ser molt útil una adreça que en Miquel Navarro del Matxacuca va penjar al bloc de la secció del seu club. Gràcies Miki! 

Sobre plànol semblava factible, i el circuit no arribava als 130km, això sí amb un desnivell acumulat important. Un altre element motivant era que el NUFENEN i el GRIMSEL l'havien pujat els PROs a la passada Volta Suïssa el juny passat i que el pas de muntanya del ST. GOTTHARD era dels més antics de Suïssa. La cosa es posava emocionant per moments, i la dona em veia tant il·lusionat que s'estava espantant pel caire que semblaven estar prenent les vacances familiars jejeje... No patiu per la meva estabilitat familiar al final es va poder fer tot jejeje..

La segona sortida en principi havia de ser més light, i constava d'un sol port, el SIMPLON PASS (2005 m.) el pas de muntanya més alt que connecta els alps del Valais (Suïssa del sud) amb el Piemont italià. O sigui que ja ho veieu, quin planning tenia. Si feia alguna altra cosa extra a priori la idea era rodar per la zona, però en principi la resta de dies eren per fer quilòmetres però amb el cotxe i visitar part del nord de Suïssa.

Anem per feina!

Arribo a Suïssa el dia 30 de juliol a la tarda, munto la bici i és clar, volta ràpida de reconeixement pel poble de muntanya on ens estàvem i el dia següent m'aixeco aviat i una volta més llarga, de 40' aproximadament tot cofoi abans d'esmorzar. L'any passat anava a córrer també aquesta hora i és una sensació genial. Fa fred, no hi ha ningú, algun altre corredor o ciclista, algun matiner, i sembla que siguis d'allà de tota la vida passant pel poble. Per cert les carreteres suïsses, de la primera a l'última, impecables.



Dia 2 d'agost, dilluns, gran dia. Enfilem cap a Ulrichen allà les 8h del matí amb el cotxe, allà munto la màquina, m'acomiado de la Cristina i la Neula i amb l'equipació d'estiu, però amb  tèrmica i els manguitos poso el comptaquilòmetres a zero, agafo el mapa amb el recorregut marcat i un impermeable, i cap a buscar l'inici del primer port del dia NUFENEN. 


Vaig fent un planer durant uns 20' i de cop...


... comença l'espectacle! 

El primer port del dia i el més alt, calia regular però tot i que començava dur vaig força ràpid però al cap de 3 km. la primera suada que hi ha en tota sortida en bici em recorda que aquí no es ve a fer temps, ni a picar-se amb ningú, o regules per aguantar tota la sortida o cap a casa. Agafo el meu ritme i apa, cap amunt. Fins al km. 7 el paisatge de la carretera sembla el de qualsevol port que podríem fer habitualment a Catalunya però de cop em trobo que la resta del port és una vessant inclinada d'una muntanya amb tota una successió de "paelles" típiques de les grans curses. Per fi, no és que sigui masoca, sinó que precisament era el que em volia trobar després de veure tantes fotos per Internet, de parlar amb tanta gent que ha anat a fer ports mítics del Tour, el Giro, la Vuelta, etc. i que parla de forma recurrent d'aquestes "paelles" que permeten superar els desnivells dels ports. 


Va ser un port dur però era el primer, estava força fresc i va passar "força ràpid" en comparació els altres, en el sentit que vaig anar fent sense parar, a ritme. 

Aquí pujant els impressionants últims 2km.


I finalment

Aquí em calzo l'impermeable per no agafar fred a la baixada de 23 km que m'esperen cap a Airolo on comença el següent port del dia el ST.GOTTHARD. Una baixada espectacular com no podia ser en ports d'aquestes característiques. La primera part de la baixada la carretera és de formigó i amb força pendent, tot seguit ja és un bon asfalt on no pots córrer massa si no vols sortir volant a cada "paella", la velocitat és alta però sempre pensant en afluixar a temps per tombar-te en seguretat a la "paella". Tot baixant passo a un bttero que baixava per l'asfalt, era un home tirant a "gruixut" però amb uns bessons espectaculars que no li senta gaire bé que l'adelanti perquè el tiu apreta i se'm posa al costat. Ja ens veus a tots dos tombats de costat sobre la bici a veure qui talla millor el vent jajaja... tants de quilòmetres per trobar-me amb més picats jajaja... El tiu baixava ràpid, i comencem a fer relleus però quan comença a acabar-se la inclinació més pronunciada faig una apretada forta i constant durant un parell de minuts i després afluixo una mica per veure si em segueix, però òbviament jo vaig amb la de carretera i puc portar més relació de canvi i desisteix. Ha estat bé, un cop a Airolo i mentre em trec l'impermeable arriba i ens saludem, veus, ja he fet un amic!.

Segon port del dia el ST.GOTTHARD, aquest port sembla ser que és mític perquè a part de ser dels passos de muntanya més antics dels Alps té uns revolts de manual. De fet va ser la foto d'una part d'aquest port la que em va moure a allotjar-nos prop del mateix per poder-lo fer. La foto d'aquest port la vaig trobar l'any passat a la Web de l'equip professional LEOPARD TREK dels germans Schleck. Mentre encara no tenien la Web de l'equip operativa hi havia un missatge de "coming soon..."(properament...) amb una foto en blanc i negre de la successió de paelles d'un port al fons, i me la vaig descarregar. En aquell moment no sabia quin port era, no va ser fins poques setmanes abans de marxar que buscant informació sobre els ports de la zona on volíem anar vaig trobar una foto semblant en color en què sortia la mateixa zona i on anunciava que allò era el St.Gotthard. Era un senyal! Em va fer acabar de decidir que calia anar per aquella zona, allò s'havia d'intentar pujar.


Un cop a Airolo hi ha escassament un parell de quilòmetres i ja s'indica la pujada al nou port.


Aquí ja comença a apretar la calor i el sol i el trànsit és molt més present que a Nufenen. La pujada és més constant que a Nufenen, potser no tant inclinada en certs moments però se'm va fer força llarga. Però era el port esperat, s'havia de pujar fos com fos, i si calia sacrificar-ne algun port del final per falta de temps doncs es feia (això recordo que vaig pensar), o sigui que ja podeu imaginar-vos com va arribar a ser, no el vaig pujar tant fresc com el Nufenen però es podia anar fent assegut, no és per exemple com Bracons que hi ha moments que t'has de posar de peu perquè els ronyons ja no donen per més i has de reposar una estona i canviar de posició. Aquí era dur, però podies pujar assegut tirant de ronyons la major part, òbviament et posaves dret per reposar però la inclinació no t'hi obligava, era més voluntari, agafar-ho com un hàbit per no cascar-te. Com que jo sóc dels que prefereixo pujar assegut em va anar perfecte.


La meva sorpresa va ser quan em vaig anar trobant trams adoquinats.

Anaves pujant i de cop s'acabava l'asfalt i tota la corba era adoquinada, o un tram de recta. De seguida vaig patir per la bici però eren uns adoquins molt plans, no eren arrodonits tipus París-Roubaix i em vaig limitar a passar per aquella part on hi havia més terra o herba entre les escletxes per notar menys les imperfeccions. La part més bonica per mi va ser la final, la de les corbes que havia vist a la foto de la Web del LEOPARD, mentre pujava la tenia tota l'estona al cap. 


Aquest seria el tram final tot pujant, la foto dels Schleck estaria tirada al final del túnel que veièm al fons, que ve a ser el pas alternatiu per pujar a St.Gotthard per no passar per la part antiga, aquella és més recent i en més bon estat. 


La meva sorpresa va ser que quan em vaig calçar l'impermeable per baixar per l'altra banda i anar a buscar el tercer port, el Furka, la carretera no baixava i fins i tot em vaig treure l'impermeable de nou, i de cop.


Ostres, no havíem quedat a 2091m. a l'anterior rètol? Doncs ja ho veieu. Fins que no veieu aquest rètol no us poseu l'impermeable (pel vent, queda clar). 

Una llarga baixada de pràcticament 10 km. fins a Hospental i en una rotonda girar a la dreta per tirar per una llarga recta d'uns 6 km., aquest cop planer, per arribar a Realp on m'esperava l'inici del FURKA i una llarga ascensió de 12 km. també per la part dura del port. La Cristina m'esperava, vaig fer un canvi de bidó, vaig menjar alguna cosa i apala, cap amunt. Aquí em vaig fondre força, no s'acabava mai, vaig parar-me tres cops al voral per menjar un moment tranquil i beure. Va ser força dur, feia molta calor, l'asfalt era com una estufa, el paisatge era verd però eren prats i no hi havia ombra, els cotxes i motos passaven molt arran i començava a estar cascadet tant de tirar de ronyons.

No hi havia cap descans, tot era inclinat, i la diferència amb el Nufenen per exemple, és que les "paelles" eren als 5 o 6 quilòmetres finals, i aquí eren ja d'entrada i després venia unes corbes molt més obertes que pujaven per la vessant de la vall i on veies com un puntet el què semblaven les construccions que indicaven el final del pas (un restaurant i una hostatgeria). Pujava lent però constant, la Cristina parada en algun voral m'animava. 

I finalment un planer a poc menys de 500 m. del final, fins i tot vaig esprintar i vaig passar un home que semblava estar molt més cascat que jo. Un cop al FURKAPASS feia núvol, molt de vent i fred, em vaig posar l'impermeable i foto de rigor.




La baixada del Furkapass cap a Gletsch va ser la baixada més perillosa, 11 km. de molta inclinació, la carretera hi havia moments que estava suspesa sobre uns pilars perquè la inclinació era tal que en el seu moment van decidir no excavar la roca per fer-hi reposar la carretera, eren uns revolts molt i molt tancats, tant que en una corba se'm van posar per corbata per anar de valent i massa ràpid. I si et sorties allò era com un balcó, avall va. Us poso una foto de com es veia la Furkastrasse pujant el Grimsel.

Es venia de dalt a la dreta del Furkapass i s'anava baixant fins creuar el riu a baix a la dreta.
Es continuava baixant per l'esquerra de la imatge i un cop a baix,
arribaves a Gletsch, creuaves el riu i pujaves el Grimsel (a la dreta de la imatge)
Aquí la pujada al Grimsel abans d'arribar a baix del Furka.
La pujada al GRIMSEL, penúltim port del dia, va ser una pujada més que res obligada. El Furka m'havia matxacat després del Nufenen i el St.Gotthard, però si havia arribat fins aquí i tan sols em quedaven aquestes putes 6 corbes (perquè al final de la recta de pujada que ve de la sisena corba ja s'intueix el final) calia posar-hi uns quants pits i cullons més. 

Arribo a Gletsch i cap amunt, buf! molt dur, perquè enganyar-vos, per variare un poquiño. Ja em perdonareu, però és que tot pujava un culló. I aquí sí que estava trinxat. ja us he dit que vaig pujar per obligació moral i orgull. Anava passant les corbes i anava comptant: 1, ja me'n queden 5; 2, ja me'n queden 4,... Allò era acabar de tirar el "resto" de forma declarada. No pensava en què un altre dia volia fer el Simplon, en aquell moment tan sols comptava el present i sóc tossut de mena. 

Una foto de la cinquena i sisena "paella" de pujada al Grimsel la podeu trobar al final de l'anterior entrada al bloc. Va ser una imatge extreta d'Internet.


I finalment, we are the champions, we...


Traca final: Baixada del Furka a la dreta i pujada del Grimsel a l'esquerra



Un cop a dalt la cosa ja estava, tan sols quedava la cirereta, pujar prop de 300m. fins a la presa d'Oberaarsee. Sobre plànol i pel que havia llegit, no sabia ben bé quin tipus de carretera em trobaria. Sabia que era asfalt perquè l'havia vist pel Google maps però no en sabia l'estat i potser no el podria fer. Vaig dir-li a la Cristina que s'esperés amb la Neula al Grimselpass, per la botiga de records, el Restaurant, i fent una visita al llac que hi havia. Hi havia molt d'ambient i que tornava al cap de poca estona que volia acabar de rematar. Vaig anar avançant i de cop veig:

Aquí hi havia l'inici del final del dia, una darrera pujada aquest cop amb retorn pel mateix camí. El final d'un dia genial en bici pels alps suïssos. Cap amunt s'ha dit. Mentre avançava em vaig posar a la pantalla del Polar la vista de l'altitud per anar veient com anava pujant fins als 2390m i saber així si estava a prop del punt més alt i per tant del final i punt de retorn, no havia trobat els quilòmetres que hi havia des del Grimselpass fins a la presa però no semblaven massa pel plànol. La carretera era més aviat carretereta, no devia fer gaire més de 3m. i a la dreta, als quilòmetres finals hi havia un penya-segat important. Hi havia algun cotxe d'algú que devia haver anat a fer alguna caminada, però gens de trànsit, algunes persones que caminaven però tan sols als quilòmetres inicials, de cop es van acabar els cotxes, la gent, feia núvol i fred. Jodeeeeer!

I finalment, la presa al fons, que bééééé i en el silenci del paisatge posava punt i final al dia. El Nufenen (2478m.), el St.Gotthard (2106m.), el Furka (2436m.), el Grimsel (2165m.) i acabar de pujar 225m. més fins Oberaarsee (2.390m). Fotos, manguitos, impermeable i cap avall, cap a Grimselpass on m'esperaven la Cristina i la Neula. 

Baixant el tram final d'Oberaarsee amb Grimselpass al fons, la construcció de darrera el llac a l'esquera
Un cop al Grimselpass, proposo a la Cristina quedar a baix a Gletsch i dinar allà, així no farà tanta fred, jo podré fer una baixada final i així la gràfica del Polar no acabarà el perfil de l'altitud en alt i es veurà un preciós perfil de muntanya final que puja i baixa, jajajajajaaja...jajja sóc un friki!


Al final,

Distància: 118'5 km
Temps: 6h 32'
Desnivell acumulat: +3701m  -3297m.
Velocitat mitja: 17'5 km/h




Bé doncs, ja veieu, si algú té l'oportunitat d'anar a Suïssa i pot emportar-se la bici, ja sap un circuit molt guapo a fer, pujant 4/5 ports de més de 2000m. D'aquí uns dies us passo una minicrònica del segon dia de bici, en què vaig pujar al Simplon des del poble de Brig, un nou port que per poc també supera els 2000m.,  concretament de 2005m. i 23km.